dimecres, 29 de desembre del 2010

MELLOBLOCCO 5-8 MAY 2011



BONES FESTES BLOQUERS !!!


Quê divertits! segur que aquest hivern els blocs estan ben amagadets sota la neu esperant-nos

Ja comencen a fer dentetes amb la presentació del Melloblocco 2011
quina festassa va ser la del 2010 i tot i la insistent pluja que remullava dia si dia també no ens va treure les ganes de blocar.


Aquí us deixo amb unes fotos de paisatges inigualables del 2010 que són guapes de recordar


Provant 7c+, un objectiu prodigiós que va captar l´essència del moment


En ple dissabte, a tope; aprofitant els pocs moments que teniem de sol

Val Massino



Encadenant el meu primer 7a a Itàlia


Ja sabeu, Adam Ondra amb els seus super projects



i la boueta Núria també provant el seu project de 7b ( pendent pel 2011, jeje)


Heidi Exist!!!
Els super colegas de le france , un 10 en cubrir les esquenes i fanatisme compulsiu tot i les pluges que ens acompanyaven cada dia.
Realment desde la distància tot sembla més suportable però les nits d´aigua rajant pel voltant de la tenda que començaven a les 18h de la tarda i acabaven després d´una agònica nit a la matinada i es reemprenien a mig matí no les oblidaré mai.
El meu al.licient era trobar un cel obert de calma i fugir corrents amb els peus de gat sota el braç i crashpi a l´esquena cames ajudeu-me a palpar blocs en procés de secat ràpid.

Tot plegat... entre pluges, tibades i raig de llum esporàdics van ser "moments màgics" ...


Bello chi ti...

dimecres, 8 de desembre del 2010

IRON MARC


Quan no arriba , "no problem" bloqueig a muerte!!!



Bou! sort que aquest estiu vas practicar a la perfecció els salts. Ets un crack!!! Caiguda lliure 15 metres , d´esquena i caure de peu no ho pot dir tothom, , és cosa de gats o de superheroes???
com tu dius et queden 5 vides i aquestes seran per viure-les a tope.



Això si que és un Iron Crack...
Fora punyetes... que si 7b a vista que si 4 8bs... la força no és bona limitar-la a números per mi una persona està forta quan rep petacades i no es trenca a trossos.

La veritat, no tinc gaire temps per fer grans discursos però una imatge val més que mil paraules.

Aquest bou després de caure de 15 metres i caiguda lliure està VIU.

Anàlisi de l'accident per Oriol Pascual






ÀNIMS IRON MAN!!! pensa que ara ja formes part dels X_MEN (3 claus +),


PD: Merci a tots aquells amics que han estat aquests dies al seu costat.





Em recorda la peli "El Protegido" aquell Bruce Willis que després d´un macro accident de tren és l´únic supervivent i fins i tot ell mateix es pregunta perquè al llarg de la seva vida mai ha estat malalt i mai ha agafat una baixa.
Des del llit com podeu veure segueix conectat, que voleu? és informàtic; conexió directa a la bena de opiacis( per seguir volant), antiinflamatoris. protectors gàstrics, suero... i per favor: infermera!!!una mica de Mg que som yonkis de la roca.

dimarts, 30 de novembre del 2010

CERVIÀ ja no és Flow?

En la cara oculta está el tripijoc Monster Bou


Sap greu i molt aquest tema de les modes però la realitat és aquesta , les zones obsoletes es queden buides i desèrtiques quan "les masses Flow" ja no hi volen anar ; em recorden a aquells pobles abandonats del Pallars on s´hi passegen les sombres d´ antics bloquers odolant absorts com ànimes en pena i esperant una última tibada...




Regleta punyetera que em va quedar ben marcada

Amb un toc d´humor el dolor es fa més soportable, jeje... i mirant-me el dit em va venir al cap el nom d´aquella via de Gelida

Amb els llavis plens de sika; juojoooo...


















con tors ionista

Per fi!!! després d´anar-hi un cop cada hivern i veure que des del terra era un bloqueig superior al que tenia em resistia a creure que no era per mi i aquest any si!
( de peu 7a, i cul a terra 7b ara fa 6 anys però probablement l´han decotat, si no és així doncs podriem dir que és soft, ara no es pot negar que cal aplicar un bloqueig considerable i tot i dinamitzant el meu metre 57 sobre peus dolents no tinc la sensació que sigui regalat .





dilluns, 15 de novembre del 2010

Per Nostàlgics d´ Arenisca


HAN PLOGUT BOLOS D´ALBARRACÍN A CORBERA?O ALGÚ ELS HA TRAGINAT CAP A CATALUNYA?!!!
(llegir la lletra petita no té cap cost)
AIX, AQUESTS CATALANS ...EN TAL D´ESTALVIAR-SE EL VIATGE FAN EL QUE SIGUI ...són uns bous!
Ja fa temps un company d´entreno de Freebloc em va comentar que hi havien blocs a Corbera de Llobregat però en aquell temps no hi vaig prestar massa atenció ja que potser anava en busca de zones més voluminoses, clàssiques, innovadores...portava uns anys passejant per Fonten, Albarracín, Annot (tot sembla poc al costat d´aquestes emblemàtiques referències)...i pedantment ho vaig despreciar, però ara em dono compte que qualsevol roca és capaç de fer-nos passar una tarda fànatica.
Ho sigui bous que si busqueu uns petits blocs a 30 min de Terrassa o 15 min de Barna : no ho dubteu! paga la pena.





Eo! No us espanteu !!! No és la llum del final del túnel d´una muerte súbita de l´orgasme més sublim de blocar ni l´esquelet d´una Orca sinó un bloc de sostre a Corbera de Llobregat.
Si teniu nostàlgia de la roca de canto i adherent d´Albarracin Corbera us invita a un viatge bloquerosfèric senses cap cost. “la pela és la pela”

i si sou bloquers que us molen les vies de 4 xapes també hi teniu aquesta via que els locals diuen que desde sota de tot surt 7c(morfo) i del la primera cinta un 7a que pinta força wapu.



vistes a Corbera des del sector


Trave de 6b, 6c, 7b ( varies alternatives a gust de l´escalador@)









L´Aitor sortint de l´esperó



La seva germana lluitant al sostre





L´Oriol(un local) en ple pas morfo


Quan arriba la nit del diumenge sempre apareix la 2ª part del dia, l´hora més fanàtica, més adherent, aquella en què un es troba destruït però amb tot el power corrent per les benes i tanmateix recorre/recorda la dura realitat que l´endemà s´ha d´anar a treballar.
Però la nit mai m´ha impedit fer allò que m´agrada; la fronteleta és la meva aliada i si la gent dóna corda o millor dit “l´alè de Alee, alee!!! també tinc el fanalet exclusiu per nocturnes.




Merci Aitor per senyalar-me la dire.
Una de les coses que odio més en el món de l´escalada és quan em canten els passos però quan s´enyalen la direcció a seguir perquè el pas és morfo o poc visible la veritat sigui dita s´agraeix molt



Merci bous locals per ensenyar-me els vostres blocs; tornaré…


divendres, 12 de novembre del 2010

Un reentré cap a Targassone


Ja comença la fresqueta i el pensament s´enlaire cap a les zones de bloc.
Targassone no m´antusiasme però cal reconèixer que mai s´ha de fer un lleig...els esques segurament són fruit de que encara no sóc capaç d´entrar en el fEEL d´aquesta zona ( sigui per formes , morfo o simplement que em falta power específic).





















































































Un mantel molt xulo; un pèl altet però el secret està a no pensar en el buit que queda.
Dit i fet... però no sempre sóc tant impulsiva


Foto curiosa! pel que es veu els dos estan d´acord, doncs deu ser per allà; si, si... per allà!!!






"VAYA YUYU"
quién dijo miedo?
valor y valientes!!!









ESTÀ CLARÍSSIM! NO ENS ENGANYEM : LA MIDA NO IMPORTA SINÓ EL BLOQUEIG QUE S´APLICA
( la boui Olga sempre amb el seu esperit de superació)




El Bou Jose tibant a muerte amb la compressió que caracterítza el Compressión



Ja fa vora 6 anys que persegueixo el Big Mac, una hamburguesa dura de romar... i no hi ha manera de digerir-la...(serà causa dels E-...?)
però ALGUN DIA EL F
ARÉ...











De vegades els arbres a la tardor tenen aquell aspecte latergós, nostàlgic; amb aquell encant de pensar que tornaran a renéixer i així ho fan any rera any.




El dia finalitza i amb ell s´acaba la jornada de bloc; Targassone sempre presenta una posta digne de contemplar i perdent-me en ella els tendons es relaxen i el Cor s´expandeix cap a horitzons futurs.