.jpg)
Aquest dissabte m´he tornat a motivar a competir, un dia abans de fer els meus 37 anyets i encara tant forta com una de 20, jeje.
Tot i que el temps és fugaç , el meu cos s´allarga cames ajudeu-me per arribar als objectius, encara que de vegades un hagi de fer "el cristo" tot i no essent creient.
En moments tensos i complicats un prega que l´equilibri no es desmoroni.
.jpg)
El Top sempre és viable tot i que de vegades un no ho tingui clar, les pors no sempre es guarden a la butxaca de mg.
He passat uns mesos molt complicats sense poder entrenar per "entrebancs laborals"
m´he pogut creuar ansiosament i gairebé volia tirar la tovallola però quan les coses es posen difícils un ha de lluitar amb més força .
A vegades però no tot és aplicar la força; la concentració i l´equilibri juga un paper important i decisiu per combatre els fantasmes.
L´ànim(a) de la gent també et fa superar moltes pors i quan un ho veu tot perdut ...
els precs es fan realitat:
Miratges de l´esforç subliminal potser , sort presonera, àngels de la guàrdia, estratègies numèriques, no ho sabré mai...
El que si sé és que la victòria és un triomf
i cada competidor busca el seu triomf personal
pot ser egoïsta però qui no ha buscat algun cop la felicitat a curt termini
Enhorabona !!!
