dilluns, 16 de gener del 2012

me´n vaig al camp


Me´n vaig al camp; anem al camp; a Targasonne trobarem una roca ferma i li plantarem 3 pegues; me´n vaig al camp, fotem el camp...






Nou sector a Targassone:
Rolling Stones











Grau bloc: ???
ºC: 5


Marc provant un 7a de Rolling Stones


Jose Agus amb els seus projects apretant la roca





Marc encadenant el 6c per la línea del Kebab Traum,
Sector el Taz


The big Mac contracrack!!!

Jo, "persistint" entre insistint i resistint la tentació del Big Mac.


Sé que queda menys ;)
aquí us envio a continuació una petita filmació del got mig ple





El Pep i l´Olga al Big Mac




Un diumenge "fantàstic" com diu el Punset i minifanàtic per nosaltres.
Pel matí hem conduit carretera i manta i hem deixat ben lluny preocupacions professionals i éssers esquisotèrics * em refereixo a éssers atrapats entre l´esquizo de les presses i la esotèria que té l´ocultisme d´algunes ments malvades que mai he entès com poden fer mal pel simple fet de fer mal I no em refereixo al llenguatge esotèric que segurament entendran els informàtics Ook!!!*
I ara després de més d´un mes sense olorar els diumenges m´he près la llibertat d´escapar-me per fi a la muntanya que és el meu metge naturista espiritual i la millor cura . Doncs carregarem piles per poder afrontar una nova jornada laboral que aquest mes passat ha sigut inesgotable gràcies a la genial idea d´obrir comerços diumenge si i diumenge també pensat per aquells que els hi agrada comprar,gastar i guardar- ho a la nevera (per si les mosques) i sempre em ronden les mateixes preguntes inquietants de:
quan es calcen les trekking que compren si es passen el cap de setmana dins els centres comercials ???.
Són potser excursionistes imaginaris que són feliços tan sols pensant que van a la muntanya ??? Víctimes d´aquell propòsit d´anar al gimnàs quan comença l´any???
Jo Sóc presa de la meva jornada però "más triste es pedir " més trist em sembla ser depenent
d´un instint material que no es pot considerar ni instint perquè és antinatural.
Bé, deixem reflexions estúpides que en temps de crisis millor ni pensar-les no fós cas que el batec de les meves paraules tremolin com el batre de les ales d´una papallona i que per aquell fet de la transmissió d´un pensament provoqui algun caos estructural, jeje, no convé perdre els papers.

Crash pads a l´esquena i fotem el camp!








A part de dedicar l´entrada incondicionalment als meus seguidors també ho dedico
als Catarres: grup català que ens han acompanyat també en el trajecte cap a Targasona.

Flying Free!!!

3 comentaris:

  1. hahahah..qui vol presumir ha de patiiiiirrrr!!!

    ResponElimina
  2. Els big Mac consten molt de digerir... :S

    ResponElimina
  3. jeje, patir i digerir però la venganza se sirve fria...Els mc donalds haurien d´ obrir a 0ºC igualment seguiré insistint; de moment em menjaré hamburgueses de plan ahorro.

    ResponElimina