dimarts, 25 de gener de 2011

MÈTODE EN VENDA: CRISI D´ENGINY I FIGURA


Tinc els meus dubtes raonables referent a la ètica dels blocs al flash.
Per què massa bloquers últimament es veuen en la necessitat imperiosa de cantar les seqüències dels passos com si es tractés d´una recepta de cuina.


On han anat els autèntics gourmets ? Perquè s´està donant prioritat a l´”encadene” I la culminació inmediata més que en la satisfacció a cercar el moviment ?

Potser ( millor dit provablement) aquell problema que es resoldria en 8 pegues s´arriba en 3 rera un fastiguejant “ chivatazo”; al meu entendre sona tan malament com fora de lloc ho percebo..

Darrera l´anomenat al flash ¿podriem afirmar o quedar plenament satisfets dient que ha sigut purament una victoria personal?

En alguns grups s´està donant aquest fenomen peculiar i la veritat des del meu punt de vista com fanàtica i apasionada del bloc em sembla poc ètic…

Qui marca els límits de la ética personal?

Està clar que dins de cadascú està l´elecció de voler o no voler ser plenament propietari dels seus passos.

A vegades la lectura en veu alta dels passos a seguir pot originar una realitat falsa; una sutil distorció .

El gran error és el fet de voler culminar a voz de pronto pel simple fet d´encadenar.



la essència del bloc resideix en com solucionar el problema més que en fet de fer-lo ja que per fer-lo simplement necessitem un bon entrenament físic.


En canvi, la elaboració, cocció i intents són fruit d´una habilitat imaginatòria del nostre tàntric món tridimensional. Per res al món deixaria que em robessin aquest instant inigualable a descobrir com abordar les diverses, divertides i a vegades exigents formes antigravitatòries.
En definitiva, qualsevol problema cantat “al flash” mai arribarà a límits comparables de satisfacció com trobar per un mateix el recorregut ja sigui a base de cops sobre un bloc de rubik.



Probablement la culminació del “encadene” sense delacions arribi més tard però podem dir que ha sigut amb mètode propi. No hi ha pitjor èxit que ser galardonat amb el trofeu d´un altre i pitjor derrota que ser conscient.

El meu al.licient és xocar cada dia amb un major nou problema i un èxit més reconfortant quan un decideix abordar-lo a l´aventura. No obstant, cadascú és lliure de llegir el seu mètode o el mètode de altres.
El mètode de cadascú sempre serà un misteri i en ell resideix el perquè de tot plegat.


La única ètica de tot aquest tema podria ser una ajuda puntual quan a vegades la inquietud et desborda la raó o la falta de visibilitat ( no de visió) ens impedeix veure on trepitgem. Tot el que siguin ajudes extres ho considero poc legal, en definitiva poc autèntic.

El bloc en estat salvatge i extrem és una de les formes més autèntiques i pures del moviment i per això em sorprèn veure com ho pervertim i convertim en simples dictats plens d´additius, conservants i adulterants.

El meu fanatisme es nudreix cada dia amb la lluita cap a la victòria a descubrir nous moviments que em desesperin i demano perdó si en algún cas ignoro tots aquells que s´esforcen amb molta ènfasi a dictar-me alguns passos que se m´han passat per alt.

Bon probloc i bon profit!!!


En aquest bloc vaig necessitar tres anys ben bons per extreure el mètode i guanyant un xic de força per fi el vaig culminar.

Hagués pogut mirar les filmacions al you tube i "potser" encadenar abans que es fés de nit però la meva maleïda ètica ( aquell dimoniet de dins que sempre s´em repeteix com l´all) em deia:

si busques trobaràs !!!

1 comentari:

  1. Escalar a vista és una dificultat més, forma part de l'escalada més pura, i quan aconsegueixes resoldré un problema (en el cas del bloc) per tu mateix, la satisfacció és més gran. Jo crec que ens enganyem a nosaltres mateixos quan ens deixem ajudar, en aquests casos no ens esforcem al 100%.

    ResponElimina