dijous, 3 de maig del 2012

Campionat de Catalunya de Bloc 2012














Fent una valoració global de la competició doncs destacar com a punts crítics la nova estructura que no em va acabar de impresionar, tota d´una peça , i???potser pel públic molt còmode però i els competidors?
m´agradaven els eslabs; la incertesa de les 4 bandes que mai un no sabia quina verticalitat li deparava i aquella agonia que un patia quan enpilada fins la medul.la et tocava per atzar  incrèdul i per predestinació dels montadors : el sostre!!l´estimat sostre que un s´havia de buscar la vida amb els novells "taloneos" i "empeines"  que et deixaven presentir la mort anunciada d´una rampa o contracció per tensió o calentament inapropiat i potser per sort o desgràcia després tocava la placa i PLACA!!!PLACA si els passos m´éren llargs ( perquè no dominava ni domino encara els lances a regletes sense peus ;)

 i respecte al nou matalàs d´aire que pintava super exitant  doncs les espectatives em van caure als peus ( mai millor dit) ja que si queies de cul molt bé però si queies de peus en desequilibri la sensació era a part de desagradable un xic accidentada.
   El nou matalàs crec que més que confort va aportar desgraciadament mals de cap i algun dolor adicional ja que més d´un s´hi va fer mal. 

Em pregunto el perquè d´aquesta tendencia a voler-ho millorar tot amb formes magistrals purament cara a la galeria si els clàssics tornen.
 Per favor!!! vull el clàssic matalàs : d´espuma, encara que sigui atrotinat , vell i dur.
  i  personalment com a últim punt a destacar el sistema americà que crec que tampoc ens ha d´ensenyar molt.
M´agradava molt més fa uns anys quan la tensió s´apoderava dels nostres cervells abans de saltar la sirena i un sentia aquell brugit d´adrenalina per les benes, aquell cuquet dins l´estómac abans de començar la conta enrera dels 4 o generosos 5 minuts; i m´encantava omplir-me de nervis, nervis competitius que et tensen i alhora t´estimulen la concentració al màxim.

Bé, potser tot plegat són "exques" ( excuses barates) que diem a catalunya perquè no sóc prou forta ...

igualment deixant de banda opinions supèrflues la compe en si, la trobada, la participació i
 l´ambient em va encantar, si haig de posar un adjectiu doncs : DIVERTIT
per passar un dissabte diferent i el diumenge si us sóc franca baldada ;P

aquí us envio enllaç de les classificacions:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada