dilluns, 15 d’agost del 2011

LODÈVE s verd


Bous!!! ja estava farta de pintar la casa , decorar, passar l´aspira2 i fer la boua al sofà menjant hagen das i m&ms ,
per fi ens hem escapat a investigar un nou sector a la nostra amiga tocaia le france.
Fa temps em van comentar que hi havia una zona propera a Lodève molt semblant a Annot i "la curiosidad mató al gato".



En el blog lodevebloc trobareu els accès spots, lients, topos ...

Un dels sectors que ens ha captivat força és:

la Blanquererie: 3º15´32"E - 43º57´6"N.
Com podeu veure a la foto està dins un camping lliure "oubert" d´aquests lliures de puces de gent i sorolls, serveis mínims wc, nevera , reciclatge de brossa i a disfutar d´un camp lliure, sense limitacions de
parcel.les i normes absurdes, basat en el respecte i sentit comú .



Això si, si us penseu que us havieu lliurat a pagar com bons catalans que sóm i serem ! doncs no! a primera hora del matí passa el propietari com si es tractés d´una aparició de l cobrador del frac


5 Euros x persona


4 Euros tenda


0 Euros Cotxe



però paga la pena... l´indret és bonic i tranquil






Fins i tot , com podeu veure pots aparcar just a sota del bloc, estudiar passos i a por otro




estàvem tant fanàtics que no ens vàrem ni calçar els gats, aquelles provatures que de vegades són lesives, irracionals i impulsives



El Bou Marc ja fa bloc!







Crec que aquestes pintures són falses;
no em quadren elefants a la prehistòria
però fan somriure ( al tanto que en el llom hi ha un canto)



Un "cacho" sostre






Un altre sector que hem trobat diria que és
Les Salces;
coordenades 3º25´56´´E 43º45´32´´N
direcció Lodève, Soumont, St privat (fRANCE)









I per tancar sector us envio imatges d´anada d´olla com diu el bou Marc;
2 seconds , dos dies de pont, chevries o cabri2 i 2 cv dónen molt de si ( sobretot el 2 cv que el tenen a la venta per 3.ooo eurus en temps de crisis
2 SCONDS

CABRI2
2 CVS "magnific"
Tants i tants moments bons que vaig passar amb els meus brothers cridant, rient i competint per treure el cap per la capota
.Un cabriolet autèntic! així hem sortit nosaltres...


dimarts, 3 de maig del 2011

RIPABLOC 2011


Aquest és el cartell de RIPABLOC I la foto que mostro a baix és el que nosaltres hem cregut més adequat per resumir la jornada que vàrem passar a la riba del riu.
Estàvem tan motivats que com podeu veure el bloc més RIP era un 3er oc´clock que més tard el vàrem nomenar: migdiada.



Fora conya!!!

hi havia una gran concentració que tibava, música en viu i els gossos mentrestant anaven fent tifarades .
s´ha de reconèixer la zona era força idíl.lica acompanyats pel remor del riu i un solet propi de primavera
Vinga!!! comencem a tibar i prou de dormir a la riba

Així començava aquest interessant bloc que després vaig veure que no era el que semblava... aquí em vaig quedar... la continuació va ser a favor del Xavi i rematat pel Jose

El Xavi Andreu tan bou com sempre



la boui Olga tan forta i en forma com sempre

i jo fent de granoteta






travessant el riu ens despedim de ribabloc i marxem cap a altres contrades

Aviat el bou Marc canviarà la crossa per un bastó de trekking,i com deia Antonio Machado"Caminante no hay camino se hace camino al andar"i com diem a Catalunya "mica en mica s´omple la pica".


Salut i força al canut!!!



aquí teniu un croquis del sector:

LA RIBA; CLOT D´EN GODA












dimarts, 25 de gener del 2011

MÈTODE EN VENDA: CRISI D´ENGINY I FIGURA


Tinc els meus dubtes raonables referent a la ètica dels blocs al flash.
Per què massa bloquers últimament es veuen en la necessitat imperiosa de cantar les seqüències dels passos com si es tractés d´una recepta de cuina.


On han anat els autèntics gourmets ? Perquè s´està donant prioritat a l´”encadene” I la culminació inmediata més que en la satisfacció a cercar el moviment ?

Potser ( millor dit provablement) aquell problema que es resoldria en 8 pegues s´arriba en 3 rera un fastiguejant “ chivatazo”; al meu entendre sona tan malament com fora de lloc ho percebo..

Darrera l´anomenat al flash ¿podriem afirmar o quedar plenament satisfets dient que ha sigut purament una victoria personal?

En alguns grups s´està donant aquest fenomen peculiar i la veritat des del meu punt de vista com fanàtica i apasionada del bloc em sembla poc ètic…

Qui marca els límits de la ética personal?

Està clar que dins de cadascú està l´elecció de voler o no voler ser plenament propietari dels seus passos.

A vegades la lectura en veu alta dels passos a seguir pot originar una realitat falsa; una sutil distorció .

El gran error és el fet de voler culminar a voz de pronto pel simple fet d´encadenar.



la essència del bloc resideix en com solucionar el problema més que en fet de fer-lo ja que per fer-lo simplement necessitem un bon entrenament físic.


En canvi, la elaboració, cocció i intents són fruit d´una habilitat imaginatòria del nostre tàntric món tridimensional. Per res al món deixaria que em robessin aquest instant inigualable a descobrir com abordar les diverses, divertides i a vegades exigents formes antigravitatòries.
En definitiva, qualsevol problema cantat “al flash” mai arribarà a límits comparables de satisfacció com trobar per un mateix el recorregut ja sigui a base de cops sobre un bloc de rubik.



Probablement la culminació del “encadene” sense delacions arribi més tard però podem dir que ha sigut amb mètode propi. No hi ha pitjor èxit que ser galardonat amb el trofeu d´un altre i pitjor derrota que ser conscient.

El meu al.licient és xocar cada dia amb un major nou problema i un èxit més reconfortant quan un decideix abordar-lo a l´aventura. No obstant, cadascú és lliure de llegir el seu mètode o el mètode de altres.
El mètode de cadascú sempre serà un misteri i en ell resideix el perquè de tot plegat.


La única ètica de tot aquest tema podria ser una ajuda puntual quan a vegades la inquietud et desborda la raó o la falta de visibilitat ( no de visió) ens impedeix veure on trepitgem. Tot el que siguin ajudes extres ho considero poc legal, en definitiva poc autèntic.

El bloc en estat salvatge i extrem és una de les formes més autèntiques i pures del moviment i per això em sorprèn veure com ho pervertim i convertim en simples dictats plens d´additius, conservants i adulterants.

El meu fanatisme es nudreix cada dia amb la lluita cap a la victòria a descubrir nous moviments que em desesperin i demano perdó si en algún cas ignoro tots aquells que s´esforcen amb molta ènfasi a dictar-me alguns passos que se m´han passat per alt.

Bon probloc i bon profit!!!


En aquest bloc vaig necessitar tres anys ben bons per extreure el mètode i guanyant un xic de força per fi el vaig culminar.

Hagués pogut mirar les filmacions al you tube i "potser" encadenar abans que es fés de nit però la meva maleïda ètica ( aquell dimoniet de dins que sempre s´em repeteix com l´all) em deia:

si busques trobaràs !!!

dimecres, 12 de gener del 2011

PERQUÈ ÉS NADAL I ESTEM BLOCANT

Sigui observat com una aquarel.la o com a paisatge segueix conservant tots els cOLORS d´un bosc ple de vida i de serenitat hivernal.
Ara a l´hivern val la pena fer una parada obligada a Can Bruguera; i així ho vàrem fer El Xavi i la Gemma, el Jose i la Olga i jo ( i el Marc animant-me desde la distància).
Després d´unes festes de nadal força accidentades i poc amigables necessitava respirar.
Aire blau cel per favor!!!

Després de tibar em vaig assentar dalt d´un bloc estil trona de la Reina i envoltada dels raigs de llum que desfilen les fulles quan són mogudes acompassades pel batec d´un bosc inspirador em vaig posar a meditar. Creieu-me això si és felicitat...això és riquesa... aquells instants de sol; uns minuts que intento (sempre que puc) robar a l´anomenada òrbita d´un món estressat que gira massa ràpid sense a vegades preguntar-nos si volem girar amb ell. Gira tant que a vegades ens fa regirar l´estómac i no hi ha prou a bomitar falses paraules odioses que no sentim, hem de païr i què millor que contemplar la pau d´un bosc que no coneix desconfiances...





Sostraken guapo



Espera... la llamada del comodín
Va a ser que no!!! los pies no valen como ayuda



























Així m´agrada boui! que dirigeixis el trànsit i jo m´entrestant poso por la premsa ,
( jeje... ni abuela ni na)





El Bou Jose encadenant l´Esperonako - 7c


La Gemma, Blocant amb l´ajuda incondicional de la boui i els seus super passos de flexibloquera tot és possible, gairebé són més durs els passos que fa per mostrar el camí que el bloc en qüestió.


FOTO! SMILE!!!

Apreta bou Xavi!!! que ets un toro!!!


La boua Olga "sempre positiva nunca negativa"


I PER ACABAR RIENT UNA MIKETA :
EL CANTO DEL LOCO