On han anat els autèntics gourmets ? Perquè s´està donant prioritat a l´”encadene” I la culminació inmediata més que en la satisfacció a cercar el moviment ?
Potser ( millor dit provablement) aquell problema que es resoldria en 8 pegues s´arriba en 3 rera un fastiguejant “ chivatazo”; al meu entendre sona tan malament com fora de lloc ho percebo..
Qui marca els límits de la ética personal?
Està clar que dins de cadascú està l´elecció de voler o no voler ser plenament propietari dels seus passos.
El gran error és el fet de voler culminar a voz de pronto pel simple fet d´encadenar.
En definitiva, qualsevol problema cantat “al flash” mai arribarà a límits comparables de satisfacció com trobar per un mateix el recorregut ja sigui a base de cops sobre un bloc de rubik.
El meu al.licient és xocar cada dia amb un major nou problema i un èxit més reconfortant quan un decideix abordar-lo a l´aventura. No obstant, cadascú és lliure de llegir el seu mètode o el mètode de altres.
La única ètica de tot aquest tema podria ser una ajuda puntual quan a vegades la inquietud et desborda la raó o la falta de visibilitat ( no de visió) ens impedeix veure on trepitgem. Tot el que siguin ajudes extres ho considero poc legal, en definitiva poc autèntic.
El meu fanatisme es nudreix cada dia amb la lluita cap a la victòria a descubrir nous moviments que em desesperin i demano perdó si en algún cas ignoro tots aquells que s´esforcen amb molta ènfasi a dictar-me alguns passos que se m´han passat per alt.
Bon probloc i bon profit!!!
En aquest bloc vaig necessitar tres anys ben bons per extreure el mètode i guanyant un xic de força per fi el vaig culminar.
Hagués pogut mirar les filmacions al you tube i "potser" encadenar abans que es fés de nit però la meva maleïda ètica ( aquell dimoniet de dins que sempre s´em repeteix com l´all) em deia:
si busques trobaràs !!!
