divendres, 21 d’octubre de 2011

ALPIBLOC 2011

Aquest diumenge es va celebrar un altre cop la compe de bloc a Alpicat.
Resumint i amb paraules clares i sinceres us puc dir que va ser divertidíssima, amb una organització deu , amb l´encantador, nervi i genial Dómenec que mai perd ull a tot el que l´envolta més els altres de l´equip que em sap greu però no sé els seus noms; tots i posaven els seu granet de sorra o més bé dit el seu gravat de presa i la col.locació estratègica de la voluntat per servir i fer que tot sortís rodó.
Està clar!!! el món , aquell que realment és real i autèntic es forma a base d´amor, esforç i d´il.lusions i quan l´univers conspira perquè aquests elements es fusionin o fisionin neix i es crea el treball ben fet i la gran recompensa de la satisfacció i aquella llum que s´en desprèn és la felicitat "potser"...
No sé, tot això bé a que ens van fer sentir molt a gust i per acabar de reblocar : les finals
Un montatge "digno de admirar" per la constant dedicació altruïsta i els blocs molt currats ( durs per mi , com a mi m´agrada) i un speaker que a més de la seva veu també hi deixava la seva petjada personal, emotiva i encoretjadora.( no tothom sap o en té ganes de transmetre l´il.lusió i l´ànim per un simple micro) avui en dia la desgana és la pesta d´abans i el càncer d´avui en dia que s´emporta tantes i tantes vides plenes de vida.

o3! avui estic amb un electroescriptograma amb pics dsecriptius i filosòfics , deu ser culpa ( ja que sempre algú a de tenir-la ) de la remoguda del cervell del top al terra , tot deixa petjada però sigui causa de l´alçada o no no em podía permetre deixar de comentar i regalar-me en tota aquella gent que s´esforça per fer un MÓNMENT millor.
Perquè la vida està formada de moments ., d´instants que un no pot rebutjar ni passar per alt.

Seguim doncs... les finals : no donava crèdit als petits mutants que seran el futur i els veterans que com va dir l´speaker ( sempre just, el.loqüent i oportú en les seves paraules) de veterans només tenen el nom perquè ens van fer vibrar i ensenyar que els anys desapareixen quan intervé la força de la voluntat, la il.lusió i la cèl.lebre frase : Quien tuvo, retuvo i és ben cert... llàstima o no que aquest refrany no es pot aplicar a la part econòmica; avui tens i l´endemà pelats com el cul d´un mono esperant amb un plàtan a la mà que arribi final de mes.

Les finals absolutes també van ser " pa flipaaa" l´estimat Cristian sobresortint amb autoritat humil i estratosfèrica, dic estratosfèrica"L'estratosfera és una regió on es produïxen diferents processos radioactius, dinàmics i químics. La barreja horitzontal dels components gasosos es produïx molt més ràpidament que la barreja vertical".fragment extret del comodí d´ajuda viquipèdia pel simple fet que està més amunt del que molts poden veure o pensar.Té fusta , té corda, és un crack!!! el putu amo! i més important que les medalles és que és una brillant persona i molt jove ; esperem que l´èxit no l´espatlli i segueixi així , essent ell mateix.
I sense oblidar a tots els altres nois que van exprémer tota la seva energia quan ja no queden forces i sé el que em dic perquè això és el que jo sento quan ja he buidat tota la cartutxera dels bistecs però queda l´energia i aplicant el principi fonamental de la física que no es crea ni es destrueix sino que es transforma en aquella emoció adrenalítica que et fa fer coses sorprenents o l´últim o penúltim pas. La motivació és la clau de l´èxit i no em refereixo a l´EXIT aquella llumeta lluminosa quan acabes de veure una pel.lícula i surtim de manera absurda com a xais del cine resseguint com a zombis aquell passadís amb comentaris muts , benals o no , ni l´èxit amb una copa a la mà sinó l´èxit personal. Aquella actitud amb aptitud o no de voluntat que he descritt amb anterioritat: LES GANES ; la desgana és el gran enemic del poble, s´amaga sota els llençols , es cola en les relacions humanes , de parella , laborals... es filtra al clavegueram, arriba a les aixetes de casa que les obrim senses miraments i amb la panxa plena de tot menys d´aigua pura creiem que estem tips ! farts de què ??? potser de massa menjar adulterat o la puta costum de tenir sempre el plat a taula? Les ganes mai s´han de perdre de vegades però hem de llegir amb més cautela els ingredients per fer una massa correcta.

Desde el meu punt de vista com a competidora la final de dones també va ser molt lluitada i si us sóc sincera vaig quedar rebentada degut a aquesta parauleta punyetera de les ganes, no tenia ganes, tal com raja, que unes jovenetes de 15 anys em passessin la mà plena de mg per la cara i vaig tibar A MUERTE!!! volia pòdium , ho sento , el meu ego és meu, com aquell llibre de : mi sexo es mio" i tot i que només em queden 4 anys per entrar a la categoria de Veteranes em sentia com la mama de las mamas. Fora conyes ! s´ha de reconèixer i començar a acceptar que ens apreten les nenes per darrera i com molt bé em va dir la yolanda ( una competidora) ÉS LLEI DE VIDA.


També vull donar les gràcies als patrocinadors... que ens van equipar amb un munt de regals, que s´ha d´agraïr mooolt la generositat en temps de crisi i la generositat d´aquells voluntaris que van transformar el foc en brases i de l´energia van sortir unes super botifarres que encara quan hi penso faig salivera.



No esperava menys d´un diumenge 8 d´octubre a ALPIBLOC
Salut i força a la botifarra!




p:d:LES FOTOS LES PENJARÉ D´AQUÍ UNS DIES PERQUÈ ENCARA NO LES TINC :(

dilluns, 17 d’octubre de 2011

SENYALS I PINTURES RUPÉSTRES

pROHIBIT DORMIR AL CRASH PAD

el crash pad dels prehistòrics era més dur


NO VAIG FER CAS DE LES SENYALS I VAIG SUSPENDRE ELS BLOCS QUE TENIA PENDENTS









Intentant fer el mantel (suposo o li poso un 6b) del lateral esquerra de la Rave, 7a



Aquest bloc tampoc està marcat però el lance era disfrutón i com la línea d´aquests dies ha sigut passar-m´ho bé, amb dosis de mandra poc fanàtiques, descansar massa i no encadenar res de res a part dels que sempre faig durant els últims 5 anys que he vingut doncs vinga! a perdre el temps i recrear-me durant dos hores amb un llançament de mà.
Però com diu la cançó no m´arrepenteixo de res ( o potser si i no ho vull reconèixer).
-


Aquest any encara he fet menys que l´any passat, em faltava motivation què farem!!! Resignation

Igualment amb el bloc impossible de Inéschakra, 7c que no deixo sempre de provar-lo sense cap esperança però seria tan guapo fer-lo...









FOTOS DEL POBLE



Com podeu veure més descansat que blocar és passejar amb la calma pels carrerons del poble d´Albarracín són dignes de contemplar i si no m´equivoco es troba proposada per la UNESCO per ser declarada Patrimoni de la Humanitat.






ZZZZ.......................

Després de fer un passeig obligatori pels carrerons d´albarracín m´he adonat que tot era un somni i que m´he saltat la norma principal de l´entrada del poble " prohibit dormir al crash pad"
per tant el Sr Pad + el Déu de la motivació m´han castigat a no encadenar.
Les normes estan per cumplir... i les lleis per saltar-les.



i sinó a esperar que s´esfumi aquella boira anomenada fustració; l´estat emocional que sorgeix quan un obstacle interfereix el nostre camí; en aquest cas l´obstacle és mea culpa: voler i no poder degut a espectatives o exigències massa altes... tal dia farà un any!


A continuació uns petits films d´ una jornada poc productiva però no sempre s´ha dencadenar. De les caigudes també s´aprèn.(quin remei) ni fustracions , ni resignations ni rian de rian ;hem de seguir treballant.


video