Mentre uns es preguntaven a quina hora posarien els canalons al forn nosaltres ens preocupàvem on aniriem a escalar.
Un dia de Sant Esteve perfecte; solet, vistes magnífiques amb un Cavall Bernat a l´horitzó, tibadetes a muerte i cap a casa a dinar unes tallarines també de la muerte ja que portaven trompetes de la mort, mmm...
"Boueta de la jungla"
Molt Boues festes !!!
i l´any que ve intentem posar-nos en les sabates dels altres.
ja sé que aquesta via no és cap bloc, efectivament!!! però en aquest cas faig una excepció ja que és una via oberta pel meu germà i es mereix una entrada perquè és molt més que una via i molt més.
Per molts esforços Anton!!!
La lluna sempre brillarà en els nostres cors i la muntanya ens fa forts i sensibles al pas de la intempèrie.
Poca gent sap el significat d'aquesta cançó.
A banda d'interpretacions incestuoses sembla que l'explicació real ve del fet que en principi la cançó deia "La Lluna, la Bruna" i no pruna (en alguns llocs de Mallorca encara la canten així). Si admetem el Sol com a "pare" i la Terra com a "mare" de la Lluna tenim que es disputen una filla bruna. La Lluna bruna seria la lluna fosca (nova) que és el moment mig del procés en que el Sol la il·lumina del tot. La Terra no ho vol i per això hi ha un procés de lluna creixent. Hi ha qui diu que també es podria aplicar a un eclipsi.
He descobert que la sopa d´all fa molts anys que corre pel món.
A vegades la sabiduria s´amaga sota i sobre les pedres i d´altres que no són considerats escaladors també poden tenir el.loqüències immillorables tot i anant amb altes taxes d´alcoholèmia.
Tot això bé arrel d´un crit de guerra que tothom en algún moment de tibada extrema, quan et falta l´alè , quan aquell pas apreta de tal manera que només et queda l´impuls interior de l´expulsió d´aire amb forma d´energia,quan sents que tot decau i és el moment de lluitar , d´impulsar l´últim cartutx de les reserves del biceps, triceps, bloqueig....quan l´ànima t´inspira la força perquè els músculs ja defalleixen aleshores és quan apareix aquell crit de guerra.
Crec que és el millor pas per superar un obstacle , un pas dur que penses que no el podràs fer però sí: projectant l´energia interior cap a l´univers.
Mireu, escolteu , reflexioneu amb la ment oberta i mediteu aquesta filosofia i sobretot apreneu i si voleu com una droga embriagadora i plena de vida proveu-la.
Crideu pel que voleu, us sentireu lliures... si us reprimiu morireu en vida, blocareu sense sentit.
En estat etíl.lic o no el FUAA!!! Té molta veritat
El creador del FUA argumentant i tornant a defendre les seves paraules:
Com aquell anunci que a tots els de la meva quinta s´ens va quedar tan marcat , o sigui , un anunci que complir les expectatives dels de marketing , em refereixo a l´eslògan publicitari de :
Aquest diumenge es va celebrar un altre cop la compe de bloc a Alpicat.
Resumint i amb paraules clares i sinceres us puc dir que va ser divertidíssima, amb una organització deu , amb l´encantador, nervi i genial Dómenec que mai perd ull a tot el que l´envolta més els altres de l´equip que em sap greu però no sé els seus noms; tots i posaven els seu granet de sorra o més bé dit el seu gravat de presa i la col.locació estratègica de la voluntat per servir i fer que tot sortís rodó.
Està clar!!! el món , aquell que realment és real i autèntic es forma a base d´amor, esforç i d´il.lusions i quan l´univers conspira perquè aquests elements es fusionin o fisionin neix i es crea el treball ben fet i la gran recompensa de la satisfacció i aquella llum que s´en desprèn és la felicitat "potser"...
No sé, tot això bé a que ens van fer sentir molt a gust i per acabar de reblocar : les finals
Un montatge "digno de admirar" per la constant dedicació altruïsta i els blocs molt currats ( durs per mi , com a mi m´agrada) i un speaker que a més de la seva veu també hi deixava la seva petjada personal, emotiva i encoretjadora.( no tothom sap o en té ganes de transmetre l´il.lusió i l´ànim per un simple micro) avui en dia la desgana és la pesta d´abans i el càncer d´avui en dia que s´emporta tantes i tantes vides plenes de vida.
o3! avui estic amb un electroescriptograma amb pics dsecriptius i filosòfics , deu ser culpa ( ja que sempre algú a de tenir-la ) de la remoguda del cervell del top al terra , tot deixa petjada però sigui causa de l´alçada o no no em podía permetre deixar de comentar i regalar-me en tota aquella gent que s´esforça per fer un MÓNMENT millor.
Perquè la vida està formada de moments ., d´instants que un no pot rebutjar ni passar per alt.
Seguim doncs... les finals : no donava crèdit als petits mutants que seran el futur i els veterans que com va dir l´speaker ( sempre just, el.loqüent i oportú en les seves paraules) de veterans només tenen el nom perquè ens van fer vibrar i ensenyar que els anys desapareixen quan intervé la força de la voluntat, la il.lusió i la cèl.lebre frase : Quien tuvo, retuvo i és ben cert... llàstima o no que aquest refrany no es pot aplicar a la part econòmica; avui tens i l´endemà pelats com el cul d´un mono esperant amb un plàtan a la mà que arribi final de mes.
Les finals absolutes també van ser " pa flipaaa" l´estimat Cristian sobresortint amb autoritat humil i estratosfèrica, dic estratosfèrica"L'estratosfera és una regió on es produïxen diferents processos radioactius, dinàmics i químics. La barreja horitzontal dels components gasosos es produïx molt més ràpidament que la barreja vertical".fragment extret del comodí d´ajuda viquipèdia pel simple fet que està més amunt del que molts poden veure o pensar.Té fusta , té corda, és un crack!!! el putu amo! i més important que les medalles és que és una brillant persona i molt jove ; esperem que l´èxit no l´espatlli i segueixi així , essent ell mateix.
I sense oblidar a tots els altres nois que van exprémer tota la seva energia quan ja no queden forces i sé el que em dic perquè això és el que jo sento quan ja he buidat tota la cartutxera dels bistecs però queda l´energia i aplicant el principi fonamental de la física que no es crea ni es destrueix sino que es transforma en aquella emoció adrenalítica que et fa fer coses sorprenents o l´últim o penúltim pas. La motivació és la clau de l´èxit i no em refereixo a l´EXIT aquella llumeta lluminosa quan acabes de veure una pel.lícula i surtim de manera absurda com a xais del cine resseguint com a zombis aquell passadís amb comentaris muts , benals o no , ni l´èxit amb una copa a la mà sinó l´èxit personal. Aquella actitud amb aptitud o no de voluntat que he descritt amb anterioritat: LES GANES ; la desgana és el gran enemic del poble, s´amaga sota els llençols , es cola en les relacions humanes , de parella , laborals... es filtra al clavegueram, arriba a les aixetes de casa que les obrim senses miraments i amb la panxa plena de tot menys d´aigua pura creiem que estem tips ! farts de què ??? potser de massa menjar adulterat o la puta costum de tenir sempre el plat a taula? Les ganes mai s´han de perdre de vegades però hem de llegir amb més cautela els ingredients per fer una massa correcta.
Desde el meu punt de vista com a competidora la final de dones també va ser molt lluitada i si us sóc sincera vaig quedar rebentada degut a aquesta parauleta punyetera de les ganes, no tenia ganes, tal com raja, que unes jovenetes de 15 anys em passessin la mà plena de mg per la cara i vaig tibar A MUERTE!!! volia pòdium , ho sento , el meu ego és meu, com aquell llibre de : mi sexo es mio" i tot i que només em queden 4 anys per entrar a la categoria de Veteranes em sentia com la mama de las mamas. Fora conyes ! s´ha de reconèixer i començar a acceptar que ens apreten les nenes per darrera i com molt bé em va dir la yolanda ( una competidora) ÉS LLEI DE VIDA.
També vull donar les gràcies als patrocinadors... que ens van equipar amb un munt de regals, que s´ha d´agraïr mooolt la generositat en temps de crisi i la generositat d´aquells voluntaris que van transformar el foc en brases i de l´energia van sortir unes super botifarres que encara quan hi penso faig salivera.
No esperava menys d´un diumenge 8 d´octubre a ALPIBLOC
Salut i força a la botifarra!
p:d:LES FOTOS LES PENJARÉ D´AQUÍ UNS DIES PERQUÈ ENCARA NO LES TINC :(
NO VAIG FER CAS DE LES SENYALS I VAIG SUSPENDRE ELS BLOCS QUE TENIA PENDENTS
Intentant fer el mantel (suposo o li poso un 6b) del lateral esquerra de la Rave, 7a
Aquest bloc tampoc està marcat però el lance era disfrutón i com la línea d´aquests dies ha sigut passar-m´ho bé, amb dosis de mandra poc fanàtiques, descansar massa i no encadenar res de res a part dels que sempre faig durant els últims 5 anys que he vingut doncs vinga! a perdre el temps i recrear-me durant dos hores amb un llançament de mà.
Però com diu la cançó no m´arrepenteixo de res ( o potser si i no ho vull reconèixer).
-
Aquest any encara he fet menys que l´any passat, em faltava motivation què farem!!! Resignation
Igualment amb el bloc impossible de Inéschakra, 7c que no deixo sempre de provar-lo sense cap esperança però seria tan guapo fer-lo...
FOTOS DEL POBLE
Com podeu veure més descansat que blocar és passejar amb la calma pels carrerons del poble d´Albarracín són dignes de contemplar i si no m´equivoco es troba proposada per la UNESCO per ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
ZZZZ.......................
Després de fer un passeig obligatori pels carrerons d´albarracín m´he adonat que tot era un somni i que m´he saltat la norma principal de l´entrada del poble " prohibit dormir al crash pad"
per tant el Sr Pad + el Déu de la motivació m´han castigat a no encadenar.
Les normes estan per cumplir... i les lleis per saltar-les.
i sinó a esperar que s´esfumi aquella boira anomenada fustració; l´estat emocional que sorgeix quan un obstacle interfereix el nostre camí; en aquest cas l´obstacle és mea culpa: voler i no poder degut a espectatives o exigències massa altes... tal dia farà un any!
A continuació uns petits films d´ una jornada poc productiva però no sempre s´ha dencadenar. De les caigudes també s´aprèn.(quin remei) ni fustracions , ni resignations ni rian de rian ;hem de seguir treballant.
Bous!!! ja estava farta de pintar la casa , decorar, passar l´aspira2 i fer la boua al sofà menjant hagen das i m&ms ,
per fi ens hem escapat a investigar un nou sector a la nostra amiga tocaia le france.
Fa temps em van comentar que hi havia una zona propera a Lodève molt semblant a Annot i "la curiosidad mató al gato".
En el blog lodevebloc trobareu els accès spots, lients, topos ...
Un dels sectors que ens ha captivat força és:
la Blanquererie: 3º15´32"E - 43º57´6"N.
Com podeu veure a la foto està dins un camping lliure "oubert" d´aquests lliures de puces de gent i sorolls, serveis mínims wc, nevera , reciclatge de brossa i a disfutar d´un camp lliure, sense limitacions de
parcel.les i normes absurdes, basat en el respecte i sentit comú .
Això si, si us penseu que us havieu lliurat a pagar com bons catalans que sóm i serem ! doncs no! a primera hora del matí passa el propietari com si es tractés d´una aparició de l cobrador del frac
5 Euros x persona
4 Euros tenda
0 Euros Cotxe
però paga la pena... l´indret és bonic i tranquil
Fins i tot , com podeu veure pots aparcar just a sota del bloc, estudiar passos i a por otro
estàvem tant fanàtics que no ens vàrem ni calçar els gats, aquelles provatures que de vegades són lesives, irracionals i impulsives
El Bou Marc ja fa bloc!
Crec que aquestes pintures són falses;
no em quadren elefants a la prehistòria
però fan somriure ( al tanto que en el llom hi ha un canto)
Un "cacho" sostre
Un altre sector que hem trobat diria que és
Les Salces;
coordenades 3º25´56´´E 43º45´32´´N
direcció Lodève, Soumont, St privat (fRANCE)
I per tancar sector us envio imatges d´anada d´olla com diu el bou Marc;
2 seconds , dos dies de pont, chevries o cabri2 i 2 cv dónen molt de si ( sobretot el 2 cv que el tenen a la venta per 3.ooo eurus en temps de crisis
2 SCONDS
CABRI2 2 CVS "magnific"
Tants i tants moments bons que vaig passar amb els meus brothers cridant, rient i competint per treure el cap per la capota
.Un cabriolet autèntic! així hem sortit nosaltres...
Aquest és el cartell de RIPABLOC I la foto que mostro a baix és el que nosaltres hem cregut més adequat per resumir la jornada que vàrem passar a la riba del riu. Estàvem tan motivats que com podeu veure el bloc més RIP era un 3er oc´clock que més tard el vàrem nomenar: migdiada.
Fora conya!!!
hi havia una gran concentració que tibava, música en viu i els gossos mentrestant anaven fent tifarades .
s´ha de reconèixer la zona era força idíl.lica acompanyats pel remor del riu i un solet propi de primavera Vinga!!! comencem a tibar i prou de dormir a la riba
Així començava aquest interessant bloc que després vaig veure que no era el que semblava... aquí em vaig quedar... la continuació va ser a favor del Xavi i rematat pel Jose
El Xavi Andreu tan bou com sempre
la boui Olga tan forta i en forma com sempre
i jo fent de granoteta
travessant el riu ens despedim de ribabloc i marxem cap a altres contrades
Aviat el bou Marc canviarà la crossa per un bastó de trekking,i com deia Antonio Machado"Caminante no hay camino se hace camino al andar"i com diem a Catalunya "mica en mica s´omple la pica".
Aquest bloc tampoc està marcat però el lance era disfrutón i com la línea d´aquests dies ha sigut passar-m´ho bé, amb dosis de mandra poc fanàtiques, descansar massa i no encadenar res de res a part dels que sempre faig durant els últims 5 anys que he vingut doncs vinga! a perdre el temps i recrear-me durant dos hores amb un llançament de mà.
Després de fer un passeig obligatori pels carrerons d´albarracín m´he adonat que tot era un somni i que m´he saltat la norma principal de l´entrada del poble " prohibit dormir al crash pad"
2 SCONDS
CABRI2
2 CVS "magnific"
s´ha de reconèixer la zona era força idíl.lica acompanyats pel remor del riu i un solet propi de primavera
Vinga!!! comencem a tibar i prou de dormir a la riba
Així començava aquest interessant bloc que després vaig veure que no era el que semblava... aquí em vaig quedar... la continuació va ser a favor del Xavi i rematat pel Jose
El Xavi Andreu tan bou com sempre
la boui Olga tan forta i en forma com sempre
i jo fent de granoteta
travessant el riu ens despedim de ribabloc i marxem cap a altres contrades
Aviat el bou Marc canviarà la crossa per un bastó de trekking,i com deia Antonio Machado"Caminante no hay camino se hace camino al andar"i com diem a Catalunya "mica en mica s´omple la pica".
Aquest any encara he fet menys que l´any passat, em faltava motivation què farem!!! 
