dilluns, 17 d’octubre del 2011

SENYALS I PINTURES RUPÉSTRES

pROHIBIT DORMIR AL CRASH PAD

el crash pad dels prehistòrics era més dur


NO VAIG FER CAS DE LES SENYALS I VAIG SUSPENDRE ELS BLOCS QUE TENIA PENDENTS









Intentant fer el mantel (suposo o li poso un 6b) del lateral esquerra de la Rave, 7a



Aquest bloc tampoc està marcat però el lance era disfrutón i com la línea d´aquests dies ha sigut passar-m´ho bé, amb dosis de mandra poc fanàtiques, descansar massa i no encadenar res de res a part dels que sempre faig durant els últims 5 anys que he vingut doncs vinga! a perdre el temps i recrear-me durant dos hores amb un llançament de mà.
Però com diu la cançó no m´arrepenteixo de res ( o potser si i no ho vull reconèixer).
-


Aquest any encara he fet menys que l´any passat, em faltava motivation què farem!!! Resignation

Igualment amb el bloc impossible de Inéschakra, 7c que no deixo sempre de provar-lo sense cap esperança però seria tan guapo fer-lo...









FOTOS DEL POBLE



Com podeu veure més descansat que blocar és passejar amb la calma pels carrerons del poble d´Albarracín són dignes de contemplar i si no m´equivoco es troba proposada per la UNESCO per ser declarada Patrimoni de la Humanitat.






ZZZZ.......................

Després de fer un passeig obligatori pels carrerons d´albarracín m´he adonat que tot era un somni i que m´he saltat la norma principal de l´entrada del poble " prohibit dormir al crash pad"
per tant el Sr Pad + el Déu de la motivació m´han castigat a no encadenar.
Les normes estan per cumplir... i les lleis per saltar-les.



i sinó a esperar que s´esfumi aquella boira anomenada fustració; l´estat emocional que sorgeix quan un obstacle interfereix el nostre camí; en aquest cas l´obstacle és mea culpa: voler i no poder degut a espectatives o exigències massa altes... tal dia farà un any!


A continuació uns petits films d´ una jornada poc productiva però no sempre s´ha dencadenar. De les caigudes també s´aprèn.(quin remei) ni fustracions , ni resignations ni rian de rian ;hem de seguir treballant.


4 comentaris:

  1. Hey Nurieta...si tens paciencia mira't aquest video...i queda't amb la frase final...

    Tots som criatures, fins quan som vells també...No cal perdre els objectius i cal treallar per aconseguir-los, i per fer-ho el més important és SABER AIXECAR-SE!!

    saluuuut!

    Pd: conye quins blocs més wapus...em sembla que aquest hivern no deixo de fitxar-hi com lokuuuu!

    pD2: m'han ditq ue ja esta TARGA on fire...ja trdem tots plegats no???

    O.

    ResponElimina
  2. ei tranki! sabia que tu estaves despert... quin videao??? envial merci. Necesito reflexionar...
    Molts ànims wapu

    ResponElimina
  3. ups que me l'havia OBLIDATTTT!

    Aqui el tens:

    http://celiavern.blogspot.com/2010/12/aixecar-se.html

    ResponElimina
  4. tens tota la raó del món...aixecar-se i despertar-se de nou.
    Un video molt bonic; avui però m´he aixecat mig mig i he anat directe a la Luz gris http://www.youtube.com/watch?v=cdOV0EcT2jE com el teu Ben Harper.

    ResponElimina