UNA MUNTANYA REALMENT MÀGICA
Vivim entre la molsa d’aquell hivern pervers.
Van ser lascius els pins i cada raig de sol.
Era sensual caure
per llençols de tartera,
enverinar-se els ulls amb la pols del paisatge,
saber coses eternes com ara aquell instant.
Sobreviurem?
Tant és. Caldria tornar a néixer
per sentir el primer tast
de cansament als llavis, caldria caminar
enrere com els crancs
per no conèixer encara l’esglai de la bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada