Per Nostàlgics d´ Arenisca

HAN PLOGUT BOLOS D´ALBARRACÍN A CORBERA?O ALGÚ ELS HA TRAGINAT CAP A CATALUNYA?!!!

(llegir la lletra petita no té cap cost)

AIX, AQUESTS CATALANS ...EN TAL D´ESTALVIAR-SE EL VIATGE FAN EL QUE SIGUI ...són uns bous!

Ja fa temps un company d´entreno de Freebloc em va comentar que hi havien blocs a Corbera de Llobregat però en aquell temps no hi vaig prestar massa atenció ja que potser anava en busca de zones més voluminoses, clàssiques, innovadores...portava uns anys passejant per Fonten, Albarracín, Annot (tot sembla poc al costat d´aquestes emblemàtiques referències)...i pedantment ho vaig despreciar, però ara em dono compte que qualsevol roca és capaç de fer-nos passar una tarda fànatica.

Ho sigui bous que si busqueu uns petits blocs a 30 min de Terrassa o 15 min de Barna : no ho dubteu! paga la pena.

Eo! No us espanteu !!! No és la llum del final del túnel d´una muerte súbita de l´orgasme més sublim de blocar ni l´esquelet d´una Orca sinó un bloc de sostre a Corbera de Llobregat.

Si teniu nostàlgia de la roca de canto i adherent d´Albarracin Corbera us invita a un viatge bloquerosfèric senses cap cost. “la pela és la pela”

i si sou bloquers que us molen les vies de 4 xapes també hi teniu aquesta via que els locals diuen que desde sota de tot surt 7c(morfo) i del la primera cinta un 7a que pinta força wapu.

vistes a Corbera des del sector

Trave de 6b, 6c, 7b ( varies alternatives a gust de l´escalador@)

L´Aitor sortint de l´esperó

La seva germana lluitant al sostre

L´Oriol(un local) en ple pas morfo

Quan arriba la nit del diumenge sempre apareix la 2ª part del dia, l´hora més fanàtica, més adherent, aquella en què un es troba destruït però amb tot el power corrent per les benes i tanmateix recorre/recorda la dura realitat que l´endemà s´ha d´anar a treballar.

Però la nit mai m´ha impedit fer allò que m´agrada; la fronteleta és la meva aliada i si la gent dóna corda o millor dit “l´alè de Alee, alee!!! també tinc el fanalet exclusiu per nocturnes.

Merci Aitor per senyalar-me la dire.

Una de les coses que odio més en el món de l´escalada és quan em canten els passos però quan s´enyalen la direcció a seguir perquè el pas és morfo o poc visible la veritat sigui dita s´agraeix molt

Merci bous locals per ensenyar-me els vostres blocs; tornaré…