Un reentré cap a Targassone

Ja comença la fresqueta i el pensament s´enlaire cap a les zones de bloc.

Targassone no m´antusiasme però cal reconèixer que mai s´ha de fer un lleig...els esques segurament són fruit de que encara no sóc capaç d´entrar en el fEEL d´aquesta zona ( sigui per formes , morfo o simplement que em falta power específic).

Un mantel molt xulo; un pèl altet però el secret està a no pensar en el buit que queda.

Dit i fet... però no sempre sóc tant impulsiva

Foto curiosa! pel que es veu els dos estan d´acord, doncs deu ser per allà; si, si... per allà!!!

"VAYA YUYU"

quién dijo miedo?

valor y valientes!!!

ESTÀ CLARÍSSIM! NO ENS ENGANYEM : LA MIDA NO IMPORTA SINÓ EL BLOQUEIG QUE S´APLICA

( la boui Olga sempre amb el seu esperit de superació)

El Bou Jose tibant a muerte amb la compressió que caracterítza el Compressión

Ja fa vora 6 anys que persegueixo el Big Mac, una hamburguesa dura de romar... i no hi ha manera de digerir-la...(serà causa dels E-...?)

però ALGUN DIA EL F

ARÉ...

De vegades els arbres a la tardor tenen aquell aspecte latergós, nostàlgic; amb aquell encant de pensar que tornaran a renéixer i així ho fan any rera any.

El dia finalitza i amb ell s´acaba la jornada de bloc; Targassone sempre presenta una posta digne de contemplar i perdent-me en ella els tendons es relaxen i el Cor s´expandeix cap a horitzons futurs.